Article publicat originalment a la revista l’Europeu (13/01/2025): Ens trobem a l’EspaiCAT?
Som una comunitat lingüística sense espais lingüístics propis
La llengua catalana[1] ens uneix a tots plegats en una mateixa comunitat lingüística i cultural. Som 5 milions de persones que tenim el català com a primera llengua, i uns altres 5 milions que l’han adquirit com a segona llengua[2], fet que la converteix en una llengua mitjana, ni gran ni petita, la 88a més parlada del món. Per la seva presència a internet o l’índex de desenvolupament humà en el seu àmbit lingüístic, és considerada[3] una de les 20 llengües més influents del món.
Tanmateix, aquesta llengua nostra es troba avui molt amenaçada. Per què?
Quan anem a la feina, a comprar, agafem el transport públic, anem al gimnàs, al club esportiu, a cursos de formació, a la terrassa del bar… veiem que en tots aquests espais el català ha deixat de ser-hi la llengua franca, la d’ús habitual. La població augmenta, però no ho fa el nombre de parlants. Per això, cada cop la sentim menys, cada cop se’ns hi adreça menys gent. Això ens fa sentir sols, aïllats, estranys.
Mirem de continuar parlant en català, però ja no és un acte espontani, sinó un acte conscient i resistent, que malauradament no tothom està disposat a fer. Veiem, impotents, com molts catalans abandonen la llengua per una dinàmica sociolingüística estudiada: la convergència a la llengua dominant (castellà, francès, italià).
Una realitat encara més dramàtica per als infants i joves
Els infants i joves són especialment vulnerables, perquè depenen dels espais que habiten. La llengua de relació en escoles i instituts, malgrat que les classes es facin en català, és cada cop menys el català. També a les extraescolars, parcs, casals, esplais i caus, on actualment només una de cada dues converses entre infants és en català[4].
Grans i petits, cada cop disposem de menys espais lingüístics segurs[5]. Espais on viure plenament en català, on sentir-nos com a casa, vinculats amb les nostres arrels i la nostra cultura.
I això ho podem revertir?
Els EspaiCAT
Si necessitem espais en català i aquests ja no es creen de forma espontània, cal fer-ho intencionadament. Caldrà implementar espais en català, els EspaiCAT[6].
Què és un EspaiCAT?
Un EspaiCAT és un espai on la llengua d’ús és el català. És a dir, un lloc on organitzadors, dinamitzadors, monitors, operaris i usuaris han acceptat l’acord d’usar activament el català.
Pot ser una entitat cultural o esportiva, una escola, un comerç, una empresa, una institució, o també una festa d’aniversari, un concert, una caminada popular. Un espai on el català és la llengua de socialització i inclusió.
Un lloc de trobada per a parlants nadius i nous parlants, on aquests poden practicar el català sense por que ningú els canviï de llengua o els jutgi.
I què NO és un EspaiCAT?
No és un gueto ni una reserva. No és un espai excloent, sinó obert a tothom que vulgui fer servir el català, independentment del seu nivell.
Quan ens hi posem?
Des d’ara mateix!
- Identificar i consolidar els espais existents. Llistar-los i compartir-los públicament. Us hi podeu adherir!
- Recuperar espais en procés de substitució lingüística. Si coneixeu algun espai on el català s’estigui perdent, engresqueu-lo a tornar-lo a fer servir!
- Crear nous EspaiCAT. Teniu alguna idea? Compartiu-la i cerqueu suports!
En definitiva
El català, malgrat ser una llengua mitjana, està deixant de ser la llengua dominant en l’espai públic. Aquesta situació és crítica, especialment per a les noves generacions. Cal actuar ara.
La implementació d’EspaiCAT arreu del territori permetria dotar el català d’espais segurs i estables, frenant la substitució lingüística. Espais d’exclusivitat lingüística on el català es reafirmi com a llengua d’inclusió i cohesió social.
Notes:
[1] Llengua catalana és la denominació més utilitzada. La denominació acadèmica és Català-valencià-balear, segons Ethnologue. En el País Valencià es coneix com a valencià, segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
[2] «Mapa de coneixements». Generalitat de Catalunya, 2013-2015.
[5] Conceptes basats en els estudis sociolingüístics de Maite Puigdevall, Joan Pujolar, Avelí Flors-Mas i Marina Massaguer.
[6] Suggerim el terme EspaiVAL per al País Valencià.
[7] La creació d’espais segurs de llengua és una eina necessària, però cal també actuar en l’àmbit econòmic i en la consecució d’un estat propi.