Us deixem el correu de resposta que vam donar a la plataforma “Sant Jordi per la Llengua” quan ens van sol·licitar d’adherir-nos-hi.
Hola!
Us volem agrair que hagueu comptat amb nosaltres a l’hora de cercar adhesions al manifest. Farem difusió de l’acte i hi participarem! Ara bé, se’ns fa difícil adherir-nos al manifest degut al seu contingut. Creiem que podria i hauria d’anar més lluny.
Una explicació insuficient de l’emergència lingüística
En primer lloc, creiem que el manifest no explica prou bé la situació d’emergència lingüística. No parla d’immigració i dels canvis demogràfics que s’han anat produint des dels anys 60 del segle passat, que són la primera causa de minorització del català.
En parleu indirectament quan feu referència al model econòmic, però aquest no ho explica tot. Creiem que cal advertir que l’actual cicle migratori, sumat a l’anterior (immigració espanyola a partir dels anys 60, que majoritàriament no ha adoptat el català), és immanejable i fa insostenible la supervivència de la llengua. Això es pot expressar com un fet objectiu i demostrable, sense caure en culpabilització ni discurs d’odi.
A més, el manifest tampoc parla de substitució lingüística. Vivim una minorització, com bé dieu, però també un procés de substitució lingüística. A les escoles i en altres espais infantils i adolescents, s’observa sistemàticament que els catalanoparlants es passen al castellà com a llengua habitual de relació amb els seus iguals.
D’altra banda, la ideologia bilingüista, molt estesa entre el jovent (i en part promoguda per l’escola a través d’un model plurilingüe mal entès), està minant la consciència lingüística dels catalanoparlants, els desarma lingüísticament i facilita la muda al castellà, cosa que no passa en sentit contrari.
Objectius i responsabilitats poc clars
En segon lloc, el manifest no assenyala prou bé els objectius i les reivindicacions, ni el subjecte responsable de dur-los a terme. Parla de fer cursos de català i de combatre les discriminacions lingüístiques, cosa que ja ens sembla bé. Però obvia objectius imprescindibles com:
- Crear espais de dominància lingüística en català, especialment per a infants i joves.
- Fomentar la consciència i l’hàbit de mantenir el català entre la població general.
Pel que fa al subjecte responsable, el manifest assenyala les administracions públiques. Nosaltres aniríem més enllà i assenyalaríem el propi subjecte nacional, els catalans. Caldria fer una crida a l’autoorganització, al marge de les administracions públiques, que recordem que són de matriu espanyola i francesa.
Quan es parla d’administracions públiques, tampoc s’esmenta que no es tracta només de deixadesa, desinterès o desídia, sinó que la seva acció política és premeditada i forma part del programa polític del principal partit que les governa, el PSC. Com és lògic en un partit espanyol.
La independència com a solució indispensable
Finalment, no es pot obviar la mesura més important de totes: la independència. Sense un Estat propi, la supervivència del català -i de la nació catalana- és inviable. Per tant, no podem separar un manifest en defensa de la llengua d’aquest objectiu.
Us enviem aquesta resposta consensuada després d’un debat viu i accelerat, donat el termini breu que teniu per la publicació del manifest.
Bona sort i gràcies per l’esforç organitzatiu. Salut!
XAFA – Xarxa de famílies pel català