QUÈ FEM?
Impulsem una campanya per demanar una adequada docència en català als centres educatius i l’activació de la immersió lingüística.
Concretament, demanem un acord de Claustre per complir el que marca el Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica, referent a la docència en català, i també al treball sobre l’expressió i la interacció orals en català.
Demanem que s’incideixi de forma directa i intencional en els usos lingüístics de l’alumnat a partir de la interacció alumne-docent i alumne-alumne.
Volem un acord que comprometi l’equip docent i la inspecció educativa a implementar una correcta docència en català i una immersió lingüística eficaç, que fomenti el coneixement i l’hàbit de parlar i mantenir el català entre l’alumnat.
PER QUÈ HO FEM?
L’ús del català està retrocedint a la majoria de centres educatius catalans, ja siguin públics o privats. Aquest fet causa dificultats en el seu aprenentatge, perquè un idioma no s’aprèn correctament si no es fa servir. Els alumnes de famílies catalanoparlants deixen d’utilitzar-lo en l’àmbit escolar, i els alumnes de famílies no-catalanoparlants no l’arriben a fer servir mai o molt poc en la comunicació oral.
Paral·lelament, d’uns anys ençà, s’han relaxat les mesures per garantir una correcta docència en català, tan pel que fa a l’idioma emprat pels docents, com pel material escrit o audiovisual que utilitzen a l’aula. Sovint, també s’ha descuidat l’ús del català en la comunicació amb les famílies, a les activitats i cartells de l’AFA, a l’idioma d’atenció del personal PAS, etc.
L’objectiu de la campanya és aconseguir que es refermi el compromís dels centres educatius amb l’ús del català, i que es desplegui de forma valenta i decidida metodologia immersiva per fomentar el coneixement oral i l’hàbit de parlar en català entre l’alumnat.
QUI HO FA?
Ho fem les famílies de cada centre educatiu. Com a parts directament interessades, hi tenim molt a dir. Moralment i legalment.
En primer lloc, ens podem dirigir als docents dels nostres fills i preguntar-los totes les qüestions de caire lingüístic que creguem convenients. També ens podem dirigir a l’AFA i a la Direcció del centre. Ho podem fer informalment, a través d’un correu o per via telefònica, o formalment amb un escrit entrat per registre. Finalment, i encara més important, hem de parlar amb els nostres fills, per què ens expliquin com ho viuen i de pas poder treballar amb ells la seva consciència lingüística.
Però els drets que tenim com a família no s’acaben a l’escola o l’institut. També tenim dret a dirigir-nos al servei d’Inspecció Educativa de la Generalitat i parlar amb un inspector corresponent. Si ho creiem convenient, podem posar una denúncia que obligarà l’inspector a intervenir, si veiem que no és possible establir un diàleg receptiu amb la direcció del nostre centre educatiu.
Tot seguit us expliquem amb més detall el guió a seguir:
PAS A PAS
Cada centre educatiu és particular i l’experiència de cada família serà diferent. En uns casos hi haurà docents i direccions molt receptives, amb ganes d’implicar-se i corregir procediments inadequats. En altres casos, en canvi, la realitat serà molt diferent: es rebrà el silenci, o fins i tot un menysteniment i desautorització de la demanda.
Tot i així, presentem un full de ruta que ens podrà orientar al llarg de tot el trajecte, sigui quin sigui l’escenari que ens trobem:
1-RECOPILEM INFORMACIÓ
En primer lloc, cal conèixer la realitat del nostre centre. Aquesta informació es pot obtenir per diferents vies: parlant amb els tutors dels nostres fills, preguntant a la direcció del centre, dirigint-nos a l’AFA, parlant amb altres famílies de la classe, i, sobretot, preguntant-ho als nostres propis fills, que són els que ho viuen en primera persona.
Cal que esbrinem en quin idioma es fan les assignatures, en quin idioma es dirigeixen els docents als alumnes, en quin idioma atenen a consergeria i secretaria, i també com es comuniquen els monitors de menjador. També, cal saber en quin idioma s’ofereixen els diferents materials de l’escola, ja siguin per escrit o en format audiovisual. No ens oblidem, tampoc, de les comunicacions a les famílies, provinguin de la direcció de l’escola o de l’AFA: correus, cartells, etc. També hem de mirar en quin idioma imparteixen les activitats extraescolars que gestiona l’AFA o que es fan a les instal·lacions del centre. Finalment, cal saber en quin idioma es relaciona l’alumnat, ja sigui en els espais informals com el pati, menjador, passadissos, ja sigui a l’aula fent treballs en grup, mantenint debats, o experimentant en els ambients a infantil.
2-CONTRASTEM LA INFORMACIÓ AMB EL PLC
En segon lloc, quan tinguem recopilada tota aquesta informació, cal contrastar-la amb el que diu el Projecte Lingüístic de Centre (PLC). Aquest document, que és la normativa del centre en matèria lingúística, i és d’obligat compliment, el podrem localitzar a la pàgina web de la nostra escola o institut. Si no hi és, el podem demanar a Secretaria. És un document públic a l’abast de tothom. Llegim-lo bé i comprovem si s’adequa a tota la informació que hem recopilat.
3-CONTACTEM AMB XAFA, LA XARXA DE FAMÍLIES
Arribats a aquest punt pot ser difícil continuar sols. Interpretar el PLC no és senzill per a una persona poc habituada o entrenada a llegir documents d’aquest tipus. Es recomana que, si hem arribat fins aquí, ens posem en contacte amb altres famílies que tinguin experiència de com fer-ho. Escrivim al formulari de contacte i una mare o un pare de la xarxa ens contactarà i ens guiarà al llarg de tot el procés.
4-ESCRIVIM A LA DIRECCIÓ DEL CENTRE
Com es prossegueix? El pas número 4 consisteix en traslladar a la direcció de l’escola o institut les discrepàncies que s’hagin trobat entre el PLC i la realitat observada al centre.
Aquest contacte amb la Direccció pot ser per via informal, escrivint un correu, conversant per telèfon, o pot ser per via formal, redactant un escrit i entrar-lo per registre a Secretaria. També es poden fer les dues coses, un contacte informal previ i després fer-ho formal via registre.
Tot seguit disposem d’un prototip d’escrit que podem utilitzar de guia i adaptar-lo al nostre cas. En aquest cas hipotètic, va orientat las usos lingüístics dels alumnes, que reflecteixen una clara hegemonia del castellà. Es fa referència no tan sols a les estones d’esbarjo, menjador, etc., sinó sobretot a aquelles interaccions a l’aula vinculades a l’aprenentatge cooperatiu/col·laboratiu (treball en grup, ambients, debat, etc.)
Allò que passi a partir d’ara dependrà de molts factors, però sobretot del receptiu que sigui l’equip directiu a escoltar les famílies i introduir canvis als errors que s’hagin detectat, que en el millor dels escenaris pot acabar en un acord de Claustre que refermi la voluntat d’aplicar una correcta immersió en català.
Si per contra, l’equip directiu del centre fa el silenci, o menysté i desautoritza la demanda dels familiars, llavors s’obre un següent pas, el punt 5.
5-ACTIVEM INSPECCIÓ EDUCATIVA
El cinquè pas ens porta a activar inspecció educativa. Quan ja s’ha informat al centre de l’incompliment en matèria lingüística, i aquest no ha respost adequadament, les famílies ens hem de dirigir al servei d’inspecció educativa del Departament d’Educació. I sol·licitar, via formal, que es procedeixi a una inspecció al centre. Com a famílies hi tenim dret, com a part interessada que en som, i l’inspector té l’obligació d’actuar.
6-I SI INSPECCIÓ NO ACTUA?
Què podem fer si va passant el temps i Inspecció manté el silenci administratiu? Aquesta pregunta la deixem així, de moment sense respondre. És un escenari amb diverses accions possibles, on caldrà mesurar les pròpies forces i els recursos de què disposem.
Si creus que el centre educatiu on van els teus fills està incomplint la legislació en matèria lingüística, o senzillament no fa prou per garantir que el català sigui l’idioma vehicular entre iguals, no t’ho pensis més. Escriu-nos i explica’ns la situació. Posarem fil a l’agulla!